L’astrolabi que va descriure Odo Van Maelcote

En la llunyana data de 1896, l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Martí Cot Font, per la suma de 250 pessetes, un astrolabi que es podria datar entorn 1610, amb destinació al desaparegut Museu de la Història, que el 1892 s’havia inaugurat al Castell dels Tres Dragons, emblemàtic edifici obra de Lluís Domènech i Montaner al parc de la Ciutadella.

Aquest instrument científic ens permet, entre d’altres, conèixer la durada del dia i de la nit per a cada dia de l’any, saber quines estrelles seran visibles en una nit concreta i les hores de la seva sortida i posta, i molts altres apartats relacionats amb l’astronomia, l’astrologia i la geodèsia. Es tracta d’una peça excepcional de l’època en que els astrolabis començaven a ser substituïts per tota una sèrie d’instruments més especialitzats, com ara la brúixola, el sextant o bé el rellotge. El seu disseny geomètric, comprèn gravats, cisellats i vogits en metall, ja sigui llautó o argent. L’exemplar de la Col·lecció, per les seves característiques, encaixa amb el que va descriure Odo Van Maelcote (1572-1614) en el seu llibre Astrolabiorum, seu utriusque Planisphaerii universalis et particularis usus del qual els autors més versats sobre astrolabis confessen no haver-ne vist mai cap d’igual.

La tesi doctoral d’aquesta peça de la Col·lecció la porta a terme Eduard Farré Olive, especialista en rellotgeria, i el dirigeix el doctor Josep Casulleras Closa de la Facultat de Filologia i Comunicació, especialitat Història de la Ciència i Ciència araboislàmica de la Universitat de Barcelona.