Barcelona Cultura

'M'inspiro en tot el que m'envolta'. Entrevistem a Beth Galí

Entrevistem la prestigiosa dissenyadora i arquitecta Beth Galí. Després d'haver donat forma de manera significativa al paisatge urbà de Barcelona a través de projectes innovadors i papers influents en la planificació municipal, Beth comparteix amb nosaltres la seva visió sobre el disseny avui dia.

Beth Galí, figura destacada de l'arquitectura i el disseny, va sorgir de la generació d'arquitectes dels vuitanta. La seva carrera abasta diversos projectes urbans, com l'expansió urbana de Barcelona cap al mar, la transformació de zones històriques per als vianants i la creació d'espais públics innovadors. Galí ha exercit papers clau en associacions de disseny i ha guanyat diversos premis prestigiosos per les seves contribucions al desenvolupament urbà de Barcelona. La seva àmplia trajectòria va començar en 1966, passant de dissenyar papereres de plàstic a exercir importants funcions en l'arquitectura municipal i l'urbanisme, deixant una profunda empremta en el paisatge i el patrimoni arquitectònic de Barcelona.

Com vas començar en aquesta professió?

En el despatx de disseny de mobiliari i interiorisme del meu pare.

Com a creativa, dissenyadora, arquitecta i paisatgista, podries compartir amb nosaltres què et va animar a seguir aquesta trajectòria professional?

Treballar en el despatx familiar i compaginar els estudis de disseny industrial a l'escola Eina, em va animar a seguir. Quan vaig acabar els cursos de disseny industrial vaig començar arquitectura.

On trobes la inspiració?

M'inspiro en tot el que m'envolta. Compagino la meva professió amb la música. Toco dos instruments amb bastant fluïdesa, piano i violoncel. Suposo que, en alguns aspectes, influeix també en la meva manera de fer.

Hi ha algun/a artista o dissenyadora /per el/la que sentis admiració?

Hi ha tants que admiro, que aquí no podria fer una llista detallada! Però com que viatjo sovint a Venècia, reconec que els Tintorettos, el Tiziano atribuït a Giorgione i el Tiepolo de la Scuola de San Rocco em fascinen sempre que els torno a visitar. Arquitectes, dissenyadors i artistes moderns i contemporanis, depenent de l'època, admiro uns més que uns altres. En arquitectura, desperten el meu interès actituds honestes, obres que denoten una certa serenitat. Evito les estridències que, sovint, ens distreuen i provoquen certa distància respecte a la percepció de l'obra en si. M'interessa descobrir artistes i arquitectes que canvien els cànons sense caure en banalitats. No és fàcil. Actualment, hi ha molt de soroll formal amb l'aparició de softwares que ho fan tot possible.

La teva carrera abasta diverses funcions, des d'arquitecta a dissenyadora i paisatgista, com han influït aquestes disciplines en la teva filosofia i enfocament del disseny?

Són tres activitats que s'entrellacen entre si. Per a l'arquitectura m'és molt útil els meus inicis com a dissenyadora industrial, i com a paisatgista m'és molt útil l'arquitectura.

Com va influir la teva formació inicial en arquitectura en el teu enfocament dels projectes urbans i la planificació de ciutats?

El fet de compaginar l'arquitectura i el disseny em serveix per pensar seguint un procés molt minuciós i estar atenta als mínims detalls. Entenc els espais urbans, el paisatgisme i el planejament com un projecte arquitectònic.

Com a dona amb una presència significativa en el disseny, podries compartir la inspiració que hi ha darrere del teu treball i els missatges que esperes que transmeti?

El disseny industrial, l'arquitectura i el disseny urbà haurien d'ajudar i millorar el quefer diari de la gent en molts sentits, sense oblidar, per descomptat, el sentit estètic que és el més personal.

L'exposició SOM AQUÍ! Les dones en el disseny. 1900-Avui no sols celebra els assoliments de les dones en el disseny, sinó que també posa en relleu les seves condicions de treball. Podries compartir amb nosaltres la teva opinió sobre els reptes als quals s'han enfrontat històricament les dones dissenyadores i com s'aborden avui dia?

La implicació de les dones en el món laboral en general, és un tema del qual s'ha parlat molt i em temo que no diré moltes coses que no s'hagi dit. Les primeres dones que van començar a treballar com a dissenyadores i arquitectes es van enfrontar amb un món –probablement no desconegut per a elles– essencialment masculí. Suposo que en un moment determinat es van preguntar per què no puc jo dedicar-me també a això? La resposta va ser passar a l'acció. Però d'aquests inicis fa ja gairebé un segle. Actualment, les dissenyadores i arquitectes exerceixen la professió amb normalitat. Només cal veure les escoles de disseny o d'arquitectura on més del 50% són dones. El problema és si els seus treballs estan prou divulgats. Hi ha encara molta gent que no sap que darrere d'aquell objecte amb el qual conviuen diàriament o darrere dels edificis que habiten, hi ha el pensament d'una dona. Per tant, no cal relaxar-se. Són necessàries exposicions com SOM AQUÍ! per visualitzar el treball de dones que exerceixen en àmbits que, temps enrere, exercien només els homes.

Podries parlar-nos una mica de les teves peces presents en l'exposició?

Hem triat el moble Aladino. Va ser el meu primer disseny de moble i va obtenir un premi ADI-FAD de disseny industrial. Eren anys en què tot havia de ser apilable, componible, fàcil de transportar, etc. Eren premisses que caracteritzaven el bon disseny. El moble Aladino està format per diverses peces que s'articulen adquirint diverses formacions. Quan es tanca forma una peça compacta i quan s'obre pot transformar-se en una llibreria divisòria d'espais. Pensava que podia ser un moble molt útil per a espais reduïts. Es van vendre molt pocs. Crec que van ser quatre.

Quant a l'evolució de la indústria del disseny i les dones, quins avanços veus o esperes en el futur?

Hem entrat en un món hipertecnificat en constant evolució, ple d'oportunitats per emprendre nous objectius amb els quals donar resposta a les necessitats que requereix la societat actual. Objectius radicalment diferents dels que manejàvem quan comencem les nostres professions, 40 o 50 anys enrere. Per tant, només puc animar a les dones que han triat el disseny o l'arquitectura com a professió principal, que explorin el món que se'ls ha obert enfront d'elles i ofereixin noves maneres de pensar i emprendre. Crec que és el que vam fer nosaltres.

Ajuntament de Barcelona